que tot ho tenim a l’abast
que ens tenen ben distrets
ara tothom fa de tot
i tothom s’ha de sentir
obligat a conèixer tot de tots
ara no m’obligueu pas
a llegir la novel·la de la temporada
a veure aquella pel·lícula que ha vist tot nat
a saber que això és així però és igual
estic davant del laptop,
al meu santuari,
rodejat de discos i de llibres
que no fruiré mai
escolto el que vull
i no em vingueu
perquè us digui
allò que voleu:
“no, no ho sé pas”
no necessito re
sabeu, però, què necessito
i valtros no m’ho donaré pas
sabeu, però, què necessito
i valtros no m’ho donaré pas