d’un tonto fem un rei
d’un ruc un president de govern
d’uns acòlits ministres
i, si en queden, secretaris d’estat
dels dropos funcionaris
dels imbècils cossos de seguretat
dels subnormals periodistes
dels filòsofs de taverna capellans
i dels fetus avortats
poetes, músics, pintors...
i de tant en tant, si cau,
alguna patum perquè
a les festes majors
deixi anar un pregó
que ens faci somriure a tots
és l’alegria de tota una vida
si més no de tot un any
