Creure que tocarà.
Sentir, com cada any,
que per un número,
només un número,
ens hagués tocat.
I veure, mentre dinem,
com celebren que els ha tocat.
Sentir que hi estaven abonats:
sempre el mateix número.
Sacsen l’ampolla de cava
i esclata allò que en diuen alegria.
Mentrestant els periodistes
demostraven la seva sapiència,
la sagrada estultícia que els lliga
a la púrria espectadora.
