que no, que no volen mal a ningú,
que no es pot desitjar la mort de ningú.
blasmo, renego i em cago
en la puta mare que us va parir.
desitjo la mort de molta,
de molta, de massa gent.
no me’n penedeixo.
ho desitjo amb totes les meves forces.
si tingués valor —només tinc xocolata—
agafaria un kala o un màuser
i us rebentaria el cervell.
un per un. sense cap mena
de maleïda i fastigosa recança.
m’agradaria netejar-me les mans
amb la vostra sang bullent.
a borbollons en glopejaria,
faria gàrgares i cantaria àries.
dels vostres cervells faria croquetes
i dels budells llangonisses
o baldanes amb arròs.
una gran bacanal.
“no es rencor sino odio.”
no us mereixeu ni això.
re. ni carn ni peix.
us menystinc.
ni cinc cèntims.
ni xava platejada.
apa, que us bombin
i adéu-siau,
colla de cabrons.
