no
els meus lectors
no
els lectors dels meus poemes
no
els lectors dels poemes que escric
ara sí
no
alguns lectors dels poemes que escric
em diuen que els han agradat alguns versos
són tan rucs, pobres,
que els que lloen no els he escrit jo
no entenen re del que penjo a la xarxa
només entenen el que hi ha en un llibre
fulls, fulls i fulls
ni més ni menys
“m’ha agradat allò de
‘perquè el camí vers la llengua absolta és ple de cristalls trencats’”
o “aquell de la secretària ideal”
fins i tot els arriba a fer fàstic
aquella boca grollera
plena de bava o saliva entre dent i dent
de qui és? és la blasfèmia de qui no hi veu
hauria de respondre entre vòmit i rot
