m’agrada molt
―o no?―
aquest país
en què sobrevisc.
Perdem el temps
en reconquestes,
en beats, en sants
i en hòsties
consagrades.
A l’altre costat del riu
perden el cul amb Sor Maravillas.
[Senzillament em meravello
de la meva llustrosa calba:
“perden el cul”:
mai tan ben dit.]
En aquest costat de riu,
el desert i posarem multes
perquè no parlen bé aquesta
prostituïda llengua en què escric.
Per això tants viatges a la Xina,
no per vendre més xupa-xups, no:
per saber què fer quan donen per cul,
un altre cop, a la llengua
amb què em van parir.
