No puc esperar
Fa poc més d’una hora
un cotxe m’ha atropellat
Ja sé que no creureu re
de tot el que us dic
No només això:
un cotxe m’ha atropellat
De tot el que escric
no us creieu re
Tant me fa
Tot us ho perdeu
No sóc jo el que
hi surt perdent pas
Fa poc més d’una hora
un cotxe m’ha atropellat
He creuat al costat de casa
Pas de vianants
D’esquitllentes he vist
que el capullo no frenava
fins i tot accelerava
Sort que m’he girat
Ha frenat quan el tenia a sobre
O l’he frenat amb les mans al capó
Un cop amb la meva imposició de mans
La tia imbècil
—que ho dubteu?—
em deia en castellà messetari
“lo siento, lo siento”
Sortia del cotxe —o no?
Li he dit “Millor que no digui re, millor”
I he marxat
Un pam del nas al terra
ho delatava tot
Quan he entrat a casa
ni esma per girar-me
Per què o per a què?
Ja en tinc prou
Truquen
de no sé on ni sé qui
per dir-me que com a deferència
i per la meva amabilitat
—no saben que no me’n queda?!—
em regalen un coixí de no sé què
i un llibre sobre la salut
Tot té un valor de 60€ al mercat
Només haig de pagar 6€ per la tramesa
Ho sento. He penjat
Ara truquen per l’interfon
Escric a la taula de la cuina
i m’esperen xocolata
i dos iogurts de soja
Em sembla que m’equivoco
No és aquí on tenen una fuita d’aigua?
No, encara no
He penjat
Tot em fa pensar
més del compte
però em fa pensar
