―o gairebé més― que Jesucrist.
no em puc sentir defallit.
em sento vell i cansat.
sobretot cansat.
la crisi dels 40 i escaig?
la crisi del fill adolescent?
el sostre és ple de clarianes
el cabell no sap cap on ha d’anar
els ulls estan exhausts
la papada no és militar
ni circumspecta ni papal
però déu n’hi do
els pits creixen
la panxa no ho deixa de fer
passo gana i em menjo els punys
no paro de pesar el mateix
de la polla i els collons no en parlo
amb el dit gros al cul
m’hi sento prou bé
les cames fan figa
―sempre ho han fet―
i els peus s’inflen
o em diuen prou
el més fotut, però,
és la closca
el que hi ha dins:
no hi ha re de nou,
tan sols tan sols
es podreix el que hi ha
