la sexta i música grega alhora
no tenen dos dits de front
plat combinat per sortir del pas
llegeixo el país de diumenge
avui ja és dimecres
m’emociono quan escriuen
sobre la ciutat blanca:
bruno ganz al british bar
(rua bernardino da costa, 52),
on el món gira al revés;
i quan la coixet escriu
que té por quan ha d’obrir
una nova novel·la de murakami:
por que qui li agrada
la decepcioni... per cert,
rellegeixo amb fruïció
la cacera del salvatge moltó.
la coixet escriu sobre antony,
el que té el grup the johnsons.
tothom parla d’ocells, no?
el murakami, aquest antony,
en hank... els moixons...
escric escoltant com mou les ales
el saxo de naruyoshi kikuchi,
en directe des de shibuya
fa uns sis mesos.
de vegades, la gran mentida només és això.
picant de mans des de shibuya,
el piano segueix marcant el ritme amb el baix.
