08 de juny 2009

# 71

vaig anar
com sempre
tot sol
m’agrada seure
a l’esquerra
tot mirant l’escenari
a la penombra
si puc me la pelo
i no em veu gairebé ningú
avui n’ha sortit una
al cap de dos minuts
ja estava en boles
espaterrada a l’espona
aixecava el cul
en un grat oferiment
de sobte un s’hi ha amorrat
i no deixava anar
boca contra boca
de tant en tant, però,
se separaven i una deu
li queia sobre la peluda barbeta
més peluda que el gat que llepava
jo no trempava
sinó que pensava
qui tenia més gana
no entenia
les cares que llucava