mentre me l’estava xarrupant,
plorava i mirava les piscines
de metacrilat, aixecades i il·luminades
com cèl·lules, mitocòndries
o polles amb vinagre...
les estrelles tampoc no deien re.
tanmateix, però, quan li vaig
emplenar la boca em va deixar
sec com un séc a la cama.
mentre la cigala minvava,
eixuta com un llençol
tres dies i tres nits al sol,
amb les llengües fèiem nusos
i amb la brusa oberta
amb els meus dits
els pits maduraven
i els mugrons prenien nota
de l’estranya situació.
