25 de febrer 2009

# 35

a l’aeroport n’han pujat dos
―les úniques en dies―
miraven per la finestra
sorpreses pel paisatge
petroquímic i metaurbà

he intentat veure’l
amb els seus ulls
sorpresos o corpresos
―no ho sé pas

no he vist re de nou
la mateixa merda de cada dia

o potser m’he vist
al bus de Vantaa a Hèlsinki
descobrint una ciutat grisa
―educada, borratxa i sensible―
que mai no deixaré d’estimar
prou